dissabte, 28 de novembre de 2009

Lo Secret, i Contes - Xeic

De Yorkshire tornem a les Terres de l’Ebre. No coneixia aquest grup fins fa molt poc – quan els vaig veure al bloc Lo Gaiter de l’Ebre , però son molt bons, tocant l’estil aparentment anomenat ska-rural.

Xeic, primer amb Lo Secret del LP Birla de l’any 2009. Després amb Contes gravada en directe.



divendres, 27 de novembre de 2009

Symmetry - Little Boots & Phil Oakey

Acabem la setmana de Yorkshire amb una trampa. Little Boots no és precisament de Yorkshire, sinó de Lancashire, els rivals històrics. No obstant això, aquesta cançó, Symmetry, del seu LP Hands està gravada amb un altre dels herois de Sheffield, Phil Oakey, cantant dels Human League. I és molt bona!

Per cert, diuen que hi ha futbol pel cap de setmana ...

dijous, 26 de novembre de 2009

Heavy Weather - Jarvis Cocker

Tenim el Rei del Pop (Michael Jackson), El Rei (Elvis), La Veu (Sinatra), i El Jefe (Springsteen, i avui per fi arriba Deu !!

Pulp, el grup de Sheffield par excellence ja han sortit diverses vegades al bloc. Avui toca a Jarvis Cocker, el líder i principal autor del grup, adorat com un Deu pels seus fans incondicionals. El grup va agafar un descans semi-permament a l’any 2002 i no se sap si mai es tornaran a tocar junts, però mentrestant Jarvis està treballant molt, molts de col·laboracions i alguns LPs en solitari…
Heavy Weather (Cocker) del LP Jarvis, de l’any 2006.

Per cert, demà, divendres, presentació del nou llibre de Jesus Tibau a la biblioteca de Roquetes a les 19.30.

dimecres, 25 de novembre de 2009

Cheat On Me - The Cribs

Un altre bon grup de Yorkshire son The Cribs. Originalment només ho formaven tres germans, Ross, Gary i Ryan Jarman, però ara s’ha apuntat Johnny Marr amb ells per a gravar el seu nou LP, Ignore The Ignorant.
Si The Cribs ja eren un bon grup fins ara, imagina’t ara amb l’addició del ex-guitarrista dels The Smiths !! Pot ser massa!

De moment Cheat On Me, el primer single del nou LP ...

Per cert, demà, dijous, a les 19.00 xerrada de Carles Ibanyez sobre els efects del canvi climatic sobre el Delta.



The Cribs - Cheat On Me
Cargado por UniversalMusicEspana. - Ver los videos de música recién destacados.

dimarts, 24 de novembre de 2009

I bet you look good on the dancefloor - Arctic Monkeys

Continuant a la república popular de Yorkshire, i més concretament a la zona de Sheffield, tornem amb els Arctic Monkeys. Ja els hem posat al bloc abans en la seva nova etapa més madura, però per a adrenalina pura i dura, no hi ha res millor que el seu primer mega-hit.

I Bet You Look Good On The Dancefloor (Turner) – aposto que tu tens bona pinta a la pista de ball – del LP Whatever People Say I Am, That’s What I’m Not, any 2005.

Per cert, canviant de tema, demà hi ha festa de la Casa de l'Aigua a Tortosa.

dilluns, 23 de novembre de 2009

Coles Corner - Richard Hawley

Fa unes setmanes vaig dedicar una sèrie d’apunts a la música de Yorkshire (Anglaterra). Més o menys en ordre cronològic, vaig arribar als 90.
Richard Hawley va ser guitarrista amb els grups d’estil indie, The Longpigs i Pulp durant aquesta dècada, però ara farem un salt en el temps i escoltarem el que està fent actualment en solitari al segle 21. S’ha transformat en una mena de crooner, com a una mescla de Tony Bennet i Elvis Presley, i ha gravat diversos LPs amb temes magnífics, per asseure’s al sofà, baixar la llum i escoltar-les. Sona estrany, però sovint no escoltem (o almenys jo) la música avui en dia, i la tenim només com a banda sonora de fons mentre fem una altra cosa. Pos, Richard Hawley mereix alguna cosa més.

Fa uns dies al bloc La Voz Telúrica parlaven del seu nou LP, però jo he buscat un vídeo de Coles Corner (Hawley) del LP del mateix nom de l’any 2005. Coles Corner era un lloc típic a Sheffield per a trobar-se amb algú, per exemple amb la parella, a la cantonada dels grans magatzems Coles.



diumenge, 22 de novembre de 2009

The Big Bang Theory theme - Barenaked Ladies


Continuant amb el tema de la ciència, ja que en temps de crisi, enganys, corrupció, mans de futbolistes ..., potser és de les poques coses en que encara podem creure. Si us agrada la ciència i teniu sentit de l’humor, pos, segur que heu vist el programa The Big Bang Theory (o sencillament Big Bang, aquí).

Resulta que els cantants de la música principal del començament del programa també son molt bons i molt divertits – els Barenaked Ladies (les dones despullades). Aquí la versió sencera del theme music ... amb un vídeo muntatge que no té res a veure amb la sèrie però també val la pena mirar.

dissabte, 21 de novembre de 2009

Ring Of Fire - Johnny Cash


L’anell de foc. Suposo que la noticia del dia, per a mi, és que han tornat a “enxufar” el gran anell a Ginebra, el Gran Col·lisionador de Hadrons. A veure si aquest cop tenen més sort i funciona millor.

Ring Of Fire (Carter/Kilgore) , va ser un dels grans èxits de Johnny Cash, originalment gravada a l’any 1963, però el vídeo aquí és del 92.




divendres, 20 de novembre de 2009

Gabriel's Oboe, del The Mission - Ennio Morricone

Continuant amb els Soundtrack-Fridays, del maestro Ennio Morricone, el tema Gabriel’s Oboe, de la BSO del The Mission, pel·lícula dirigida per Roland Joffé a l’any 1986.

dijous, 19 de novembre de 2009

Distant Sun - Crowded House

Crowded House amb la cançó Distant Sun (Finn) del LP Together Alone, de l’any 1993. Neil Finn, el líder dels Crowded House, és tot un crack, primer amb Split Enz als 1970, desprès amb Crowded House i gravant en solitari – deu-n’hi-do, la quantitat de hits que ha escrit (sovint amb el seu germà Tim Finn).
Us puc recomanar qualsevol cosa firmada per ell ...

dimecres, 18 de novembre de 2009

68 Guns - The Alarm

Tornant als principis dels 80, un altre dels grups amb un aire rock-indie que va sorgir, son els The Alarm. El seu primer LP, Declaration (1982), va ser increïble, un d’aquests que fiques al tocadiscs un cop rere altre sense parar. Desprès continuarien però, per mi, mai van tocar el cel com amb aquesta primera col·lecció de joies.

D’aquest LP, el hit 68 Guns (Peters, MacDonald) en versió single - la versió del LP tenia una segona part, fent-la durar uns 6 minuts.

dimarts, 17 de novembre de 2009

I was made for loving you - Kiss

Encara que no ham marxat mai, actuant en directe any rere any i engrassant la maquina de marketing que es basa en aquesta marca tan característica que tenen, desprès de 11 anys sense gravar res nou, Kiss, han tornat amb el LP Sonic Boom. Encara no ho tinc però segur que no decebrà.
Mentrestant, recordem un dels hits, I was made for loving you (Child, Stanley, Poncia) del LP Dynasty del 1979 quan el seu heavy rock habitual es va trobar amb la discoteca.

diumenge, 15 de novembre de 2009

dissabte, 14 de novembre de 2009

Sorry - Bix Beiderbecke

La pena és que de jazz no entenc gaire ni conec molts d’artistes, però hi ha uns pocs que si que he après i que han entrat a la nostra col·lecció de música. Normalment son de caire clàssic o tradicional però estic obert a propostes ... també trobo que el jazz és un tipus de música de sentir en directe - quan estudiava freqüentàvem un pub que es deia Cannonball, en honor a Cannonball Adderley i cada nit allí tocava algú. Evidentment amb tantes hores estudiant no vaig poder anar-hi molt sovint, però em consta que estava molt bé!

Coses de la vida, a Anglaterra van fer un sèrie a la tele als anys 80 que es deia Les Cintes de Bix Beiderbecke, al qual consistia de dos professors-amics que passaven la vida buscant unes cintes d’unes gravacions perdudes d’un artista de jazz, el cornetista Bix Beiderbecke. Mentrestant es veien involucrats en tot tipus de problemes, esbrinant misteris i investigant coses. La música de fondo, boníssima, em va animar a investigar qui era aquest Bix. Des de llavors que li tenim al prestatge de CDs (en aquell moment, cintes). És jazz dels principis dels segle 20, de l’estil que sovint Woody Allen usa per a les seves pel·lícules.

Bix va morir d’una pulmonia, amb el problema afegit del seu alcoholisme, a l’edat de 28 anys. Si en voleu saber més, pos, a la Wikipedia.


Aquí tenim Bix Beiderbecke and His Gang, tocant la peça Sorry a l’any 1927.



divendres, 13 de novembre de 2009

Once Upon A Time In The West - Ennio Morricone

Ennio Morricone ha tingut una llarga i fructífera carrera composant bandes sonores memorables. Entre altres, Cinema Paradiso, La Missió, Els Intocables, Dies de Cel ... també ha fet moltes bandes sonores pels spaghetti westerns com El bo, el dolent i el lleig, o Per un grapat de dollars.

Avui la peça principal de Once Upon a Time in the West (Hasta que llegó su hora, en castellà!), la pel·lícula dirigida per Sergio Leone al 1968.

Per cert, el 10 de novembre, fa un parell de dies, va complir 81 anys. Felicitats, geni!


dijous, 12 de novembre de 2009

Club de Fans de John Boy - Love of Lesbian

Hi ha grups que, només sentir el nom, ja saps que han de ser bons o, almenys, interessants. El grup d’avui, Love of Lesbian, és un d’aquells! Amb un nom així, qui no els escoltaria?!

Hi ha altres grups que els seus noms semblen destinats a portar-los al fracàs – us imagineu un grup que es diu alguna cosa pareguda a Els Escarabats, però mal escrita – The Beatles – o Les Pedres que Roden (Rolling Stones)? Veritat que son noms amb poc enganxo que no aniran a cap lloc .... bé, fins aquí arriba la meva teoria!

Anyway, he descobert, fa relativament poc, que hi ha un grup català que es diu Love of Lesbian, que porten una pila d’anys tocant, cantant originalment en anglès, però ara en castellà. Només he sentit l’últim LP, 1999 (o cómo generar incendios de nieve con una lupa enfocando a la luna), però pinten bé pel meu gust.
D’aquí, la cançó Club de Fans de John Boy.

dimecres, 11 de novembre de 2009

Echo Beach - Martha and the Muffins

Una de les diferencies culturals i socials entre Anglaterra i Catalunya que sempre m’ha cridat l’atenció és la vida dels estudiants d’universitat. Concretament, el fet de que (o, almenys aquí a Tortosa) gairebé sempre tornen a casa per passar el cap de setmana. A Anglaterra normalment ens quedem a la universitat per passar els dos dies estudiant intensament ... no!

Resulta que el cap de setmana és quan hi ha més marxa i els estudiants no marxarien a casa ni bojos! A banda de l’oferta privada de “vida social” de cada ciutat, el Sindicat dels Estudiants té el seu centre cultural dins del campus i el dissabte i diumenge està bullint d’activitats - culturals, esportives, trobades, festivals de cervesa ... i sobretot els Students’ Discos.
Sempre quan sento Echo Beach em porta records d’aquelles discoteques, bé, records una mica boiroses per això!

Echo Beach (Gane) és l’únic hit que conec de Martha and the Muffins, però forma part de la memòria col·lectiva dels anglesos dels anys 80. Del LP Metro Music de l’any 1980, un altre vinil que encara guardo ...

dimarts, 10 de novembre de 2009

The Final Countdown - Europe

Sovint hi ha casos en aquesta vida quan, ajuntant dos parts, el total és més que una mera suma de A+B, i dona un resultat més allà de les nostre esperances. També es nota al reves, quan A o B intenten treballar sols i veiem que necessitaven la seva mitja taronja per tocar al cel.

Casos abunden; Lennon i MacCartney, Jagger i Richards, Wayne Rooney i Cristiano Ronaldo, Martes i Trece, Paul Newman i Robert Redford, Tom i Jerry, Scorsese i De Niro ...

Tot esperant que l’unió entre Catalunya i Cruyff també ens porta cap al camí d’un equip nacional de futbol (o un país nacional de catalans!), navegant pels youtubes de la matinada he trobat un altra aparellament fantàstic. Podeu imaginar al gran crack, Bob Esponja, cantant aquell gran èxit dels 80, The Final Countdown (Tempest) de Europe? Màgia pura!

dilluns, 9 de novembre de 2009

Hollow Trees House Hounds - Cate Le Bon

Una altra cantant que acabo de descobrir, Cate Le Bon, de gales.
Hollow Trees House Hounds del seu primer LP, Me Oh My, d’aquest mateix any, 2009.

No sé de que va ni la lletra ni el vídeo, però tampoc sé de que va la vida i no deixo que això impedeixi el meu gaudi d’ella!



divendres, 6 de novembre de 2009

Participació en el Joc Literari del Tens un Racó dalt del Món

El escriptor i blocaire Jesús Tibau proposa un Joc Literari setmanal al seu bloc Tens un Racó dalt del Mon. Un cop al mes, aquest joc consisteix en escriure un petit text basat en un imatge o idea que ens proposa. Els blocaires que participen pengen les seves propostes als seus blocs.

És un concurs d’aquells que agraden ja que tots guanyem amb l’il·lusió de participar. Aquest mes ha tocat escriure un poema sobre la tardor. Encara que els poemes no son el meu fort, aquí va un:

La Força de la Tardor
Hi havia un bon pensador
Berenant un dia de tardor
Al cap li caigué
Una idea del pomer
I de la gravetat en fou sabedor.

(Inspirat en els limericks, poemes irlandesos de 5 versos i habitualment humorístics)

Perfect Day

Els divendres poden ser els dies de les bandes sonores, i avui toca. Avui, la banda sonora d’un spot de publicitat que, curiosament, va fer la BBC per auto-promocionar-se. A l’any 1997 van reunir moltes grans estrelles de la música per gravar una versió de la cançó Perfect Day, originalment de Lou Reed (del LP Transformer de l’any 1972), per animar la gent a donar-los suport, mantenint la seva peculiar forma de finançament.

Els britànics han de pagar una llicència cada any per tenir un televisor a casa, i aquests diners financen el BBC. En teoria, eviten que hagin de posar anuncis i els ajuden a preparar una tele (i radio) de qualitat sense haver de recórrer als reality shows i altres maneres vulgars de aconseguir audiència. Aquest sistema és sovint qüestionada i per això el BBC sempre s’està defensant.

En fi, van poder reunir aquests artistes per a la causa. Una cançó preciosa cantada per uns craks! Desprès, ficarien el single a la venda per recollir fondos per una ONG d’ajut als infants, Children In Need.

Qui ha penjat el video clip també ha posat els noms dels cantants i musics, però si els tapeu és un bon joc, a veure quants podem reconèixer. Algunes veus, no cal ni el video per saber qui són, no?


dijous, 5 de novembre de 2009

Poker Face - Lady Gaga

No he pogut evitar la temptació d’acabar la trilogia començada per casualitat, però que ara veig que estic fent; de veus femenines, que s’han donat a conèixer en l’últim any, i que comencen amb la lletra L !!

Per tant, avui toca Lady Gaga (nom real, Stefani Joanne Angelina Germanotta) cantant Poker Face (Lady Gaga, RedOne) del LP The Fame, 2008.

Per cert, amb una introducció espectacular al piano ...


dimecres, 4 de novembre de 2009

Remedy - Little Boots

Una altre cantant que sembla que s’ha equivocat de dècada és la Little Boots (nom real, Victoria Christina Hesketh). El seu LP, Hands, ha sigut tot un èxit aquest any, 2009, afegint-se així a l’ona de noves cantants femenines que últimament han sorgit.

Per més interès, és de la ciutat de Blackpool, tot un símbol de la “cultura” britànica i lloc necessari per a visitar si un realment vol comprendre que tenim al cap. Com una barreja de Las Vegas i Lloret de Mar, o potser Sodoma i Gomorra, però a lo barato, és una ciutat que viu de, i per a, la diversió; hotels i llocs per a dormir barat, circs, teatres, espectacles, música, comèdia, maquines traga-peles, bingo, i sobretot cervesa. No és qüestió del Happy Hour sinó del Happy Year! En fi, m’encanta!

Remedy (Hesketh, RedOne) de Little Boots.

dimarts, 3 de novembre de 2009

dilluns, 2 de novembre de 2009

Relax - Frankie Goes To Hollywood

El dissabte vam ser entre 15 i 20 mil persones a la manifestació. Això representa aproximadament el 10% de la població les Terres de l’Ebre. I si 100 o 200.000 persones sortissin al carrer a Barcelona pel tancament d’una fabrica allí – hi hauria soluciones?

Bé, deixem que ara parlin els empresaris i el President Montilla, i tornem a parlar de temes importants com lleones perdudes i assassinats orientals a les Terres de l’Ebre –i aquí tornem a la música.

Aquest any celebrem els 25 anys des de que Frankie Goes To Hollywood van fer tremolar les llistes d’èxits i el establishment britànic! Ara sembla estrany que el BBC va prohibir una cançó per parlar, però tampoc obertament, del sexe, o que s’escandalitzin per els comentaris i actuacions del grup, ara quan tenim sexe, violència, drogues, i rock ‘n’ roll, a totes hores en prime-time TV.

En fi, amb l’ajut de les prohibicions (quan aprendran, que prohibint una cosa, només generen més interès?), van arribar a ocupar el primer lloc de les llistes de ventes durant 5 setmanes amb Relax (Don’t Do It) (Gill, Johnson, Nash, O'Toole). Desprès, surfejant damunt de l’ona de l’escàndol, el segon single, Two Tribes va passar 11 setmanes al numero 1. No diré que no són bones cançons però si que és cert que molta gent les compràvem només pel thrill de fer alguna cosa que no volien que féssim. El tercer single va ser Power Of Love que també va arribar al numero 1 pel Nadal del mateix any, deixant clar que el 1984 havia sigut l’any dels Frankie ...