dissabte, 31 de juliol de 2010

Summer Holiday - Cliff Richard

Bé, m’he adonat que alguns punts últims em fan semblar un punt de informació turística! Que si el riu, que si la Via Verda, que si les festes ... pos, ja que estem ... no podem oblidar el mar. Les Terres de l’Ebre tenen algunes platges en cales petites precioses, i per a la gent que li agrada alguna cosa diferent, les platges del Delta, kilometres i kilometres de sorra amb molt poca gent, i l’oportunitat de gaudir d’algunes dels paisatges més singulars de Catalunya. I el que queda seria parlar de la muntanya – el Port, els pobles de la Terra Alta, la serra del Cardo, en fi, si no volem el típic turisme de sol i cervesa (bé, si no volem tant!), les TTE son ideals!
Vaig a vore si l’oficina de turisme em regala un pernil.

Mentrestant, vacances més estiu, ens porta a Summer Holiday (Welch/Bennett) del Cliff Richard, de la pel·lícula del mateix nom - l’any 1963.
.......

Recently the blog’s seemed like a tourist information office – what with the river, Green Way, festes , and so on. To finish the job, the Lower Ebre Region (Terres de l'Ebre) also has some wonderful small coves with beautiful beaches, but if you fancy something different there’s nothing like the beaches of the Delta, mile after mile of deserted beaches with sea on both sides, plus some spectacular scenery. And, finally, inland we have the mountains of El Port, Cardo, the mountain villages of the Terra Alta. So, if you’ve had enough of the typical holidays of sun and beer, why not try the Terres de l’Ebre, in the south of Catalonia?

Having said that, I’ll now go to the real tourist office for my tip, and here’s Summer Holiday, Cliff Richard’s 1963 hit.



divendres, 30 de juliol de 2010

S'ha acabat la Festa


Gandhi: "La grandesa d'una nació es pot mesurar per la forma en la que tracta els seus animals".
Bé, avuí, per a mi, Catalunya és un país millor. Que es prohibeixi torturar i matar animals només per plaer humà, és un gran pas endavant. Felicitats a totes les persones i grups que han treballat anys i panys (jo almenys fa 20 anys que firmo peticions) per a aconseguir conscenciar a la gent i arribar al punt del dimecres. Felicitats als parlamentaries que han vist que això s’havia d’acabar – encara que amb la excusa de la “llibertat” el PSC m’ha tornat a confondre totalment. No dubto que el tema “estatut” no hagi afegit llenya al foc, però el fet és que el camí d’aquesta iniciativa ja portava molt de temps, i crec/espero que igualment s’hauria aprovat, Tribunal Constitucional o no Tribunal Constitucional.

Ara, però, el tema a les Terres de l’Ebre és la preocupació per uns de si el pròxim pas serà intentar acabar amb els correbous. Tant de bo! Crec que amb 20 anys vivint al Baix Ebre ja puc opinar amb claredat. Per mi, aquí els politics m’han decebut totalment. Intenten “normalitzar” la festa aprovant unes normes de “bon conducte”, alguns perquè realment els agrada la festa, però molts (crec) perquè tenen temor a perdre vots. Es diu que un partit polític no es pot posicionar-se en contra dels correbous i esperar tenir vots en segons quins pobles. Crec que aquí alguns s’equivoquen perquè el que més està en joc precisament avui en dia és la credibilitat dels politics i del sistema. I poca credibilitat tindran quan lluiten a favor dels drets dels animals al “gran capital” i aquí “al poble”, tots a la plaça que així sumarem vots a les properes eleccions.

Personalment estic segur que científicament no pot haver-n’hi cap dubte de que el bou pateix als correbous, i sovint està maltractat, a propòsit o per accident. Pos, oblidem-nos de les “normes de conducte” i diem la veritat. Que el bou pateix però que tant ens fa, que el gaudir humà és més important que el dolor dels animals.

També ens diuen que als pobles no hi hauria festa sense bous. No és veritat. A les Terres de l’Ebre hi ha més de 50 municipis i en la majoria no es “celebra” la festa dels correbous i igualment la gent ho passa bé. Fins i tot, conec gent que als pobles boveros estan farts de tenir només bous i més bous sense cap opció més per passar una bona estona junts amb els companys i veïns.
Tradició? Pos, si, és una tradició. Però, si mirem el diccionari (costum que ha prevalgut de generació en generació) quantes tradicions, “bones i dolentes” s’han perdut o s’han canviat o a la gent no li importa ja ....?
Prohibició? Potser no ara mateix, si hi ha tanta gent, presumiblament, a favor. Però si que crec que amb didactica podriem arribar al punt d'acabar amb aquesta salvatjada. Explicant i demostrant realment i tecnicament el que li passa al bou amb aquestes activitats segurament convençaria a molta gent que no val la pena tanta sofriment per poder passar un rato amb els amics.

Vinga, avui, almenys hem aconseguit un gran fita. The Party’s Over (La Festa s’ha acabat) del Doris Day, 1956.
.....
Ghandi: “The greatness of a nation and its moral progress can be judged by the way its animals are treated”.

Wednesday was a great day for Catalonia as the Catalan Parliament voted to pass a citizens’ bill to ban bull-fighting here for once and for all. Congratulations to all those people and groups who have worked for years towards this end, and to the politicians who for once actually lived up to our expectations and took this step forward. Maybe the vote was affected by Catalonia’s recent bickering with Spain, but the fact is that the origins of the campaign and petition backing this vote started many years back.

However, on a local level, in the south of Catalonia (Ebre lands – Terres de l’Ebre) many people are now worried that the next campaign will be to prevent another kind of bull-related “festa” which is celebrated here. Known as the correbous (bull running) it consists of intimidating or teasing bulls to make them chase you up and down the village streets but the bulls are often treated badly. Even more so in the different variations such as the one where the bull is basically forced into a tug-of-war as villagers fasten ropes to its horns, or the one where oil-soaked rags are wrapped round its horns and set alight at night. To sum up, as Youtube probably shows, a very nasty not particularly animal-friendly “festa”.

Many people are against it but the testicular shouting of those in favour carries the day, to such a point that the same political parties who voted to abolish bull fights, also support this activity here under the excuse that they have drawn up some guidelines to ensure the bull is not harmed.
Baddlewash! If they are so brave, why not just say the truth? The bull suffers but I don’t care! And vote for me!

Another reason to continue this “tradition” is apparently that they wouldn’t know what to do in the village festes without their daily dose of bulls. Nonsense, in the Terres de l’Ebre, perhaps 75% of villages do not have bulls in their local festivals and still manage to enjoy themselves.

Maybe an immediate ban is not on the cards given the (supposed) public support for this kind of "festa" but surely with education and scientific demonstrations of how much the bull suffers, people will realise that it is not worth it, and that there are other ways to meet up with their friends for a good time.



Anyway, today we celebrate, tomorrow we fight ... The Party’s Over. This version by Doris Day, 1956.




dimecres, 28 de juliol de 2010

Un oasi a la Via Verda

Un altre escena de l’estiu. Al 1973 l'ultim tren va passar per la via conegut com a Val de Zafan que pujava des del Baix Ebre fins a Aragó. Aquesta ruta és preciosa, almenys en la part que coneixem natros, Baix Ebre i Terra Alta, i era una pena que no es treia profit d’aquesta infraestructura. Per sort, fa uns anys es va començar a netejar i restaurar i ara forma part de les xarxes per caminar i anar en bici conegudes com a Vies Verdes.

Bé, pujar riu amunt des de Tortosa en ple estiu és un bon esport i fins fa poc, arribaves a on podies, buidaves la botella d’aigua, mitja volta i cap a casa. Però aquesta setmana hem trobat un oasi en tanta calor i sequedat ... just aquest mes han acabat de restaurar l’antigua estació de Benifallet i convertir-ho amb bar/restaurant, amb serveis com a menjades, dutxes, allotjament, i el més important, una cervesa fresca al ple mig de la natura. Esperem que tinguin sort i que aquest tipus d’iniciativa tingui èxit a les Terres de l’Ebre.



The last time the old steam railway line that ran up river from the lower Ebro into Aragon saw a train was back in 1973. Luckily, the route was restored and cleaned up a few years ago, converting it into a walk and cycle way which offers a fantastic unique opportunity to go up river through the countryside and mountains of the Ebro, through cool tunnels and hot dry forests, miles away from the nearest towns or roads. This kind of route is known as a Green Way here.


Cycling upstream from Tortosa is a fine summer sport, sweating it out until your water bottle runs dry, before turning round and coasting back down. Now, however, an oasis has appeared on the route. The disused run-down station of Benifallet, completely out in the wilds, has been done up and converted into a bar/restaurant with useful services like meals, showers, accommodation, and above all cool beer while lounging in a hammock listening to the crickets sing their summer song. I hope they are successful and we can see more of this kind of initiative here to make the most of the wonderful touristic opportunities offered by the Ebre countryside
.




The Monkees with Last Train To Clarksville del 1966.

dimarts, 27 de juliol de 2010

Dog Days Are Over - Florence and the Machine

Bé, recuperats ja del llarg cap de setmana del Renaixement a Tortosa, només queda tornar a felicitar els organitzadors, participants, i centenars de voluntaris que han portat Tortosa 500 anys atras en el temps, per passar 3 dies i nits de diversió.
No sé per que, però quan penso en música pel bloc relacionat amb la festa, em vé al cap Florence and the Machine, una altra vegada. Aquí, amb Dog Days Are Over del LP Lungs.

Just about getting over the 3 days and nights of fun and enjoyment provided by Tortosa's Renaissance period festival ... all that remains is to congratulate the organizers, participants and hundreds of volunteers for the work they put in to enable us to travel 500 years back in time.
Don't know why, but racking my brains for something suitable, I've come up with Florence and the Machine again. Here they are (or she is) with Dog Days Are Over.

divendres, 23 de juliol de 2010

Tog é go Bog é - Kila.

El cap de setmana de l'any amb més vida i emocions (i gent) pels carrers de Tortosa. Si no heu visitat mai la Festa del Renaixement, pos, val la pena. Aquí un petit anunci.
No conec gaire musica d'aquesta epoca, així que provarem amb Kila. Cantant, en irlandes, Tog é go Bog é de l'any 1997.

This weekend Tortosa celebrates its Renaissance Festival, 3 days of excitement and oldy-worldy activities fill the streets of the town. For those, like yours truly, who wouldn't know a Renaissance period from a Jurassic one, here's Mr Wikipedia's thoughts.
And here's a
short ad of the festival itself.

Not knowing any 500 year-old music, I'll go for Kila. Here they are with Tog é go Bog é from their 1997 LP of the same name.

diumenge, 18 de juliol de 2010

Desperteu-vos, Wake up dels Arcade Fire

Una setmana desprès encara és dificil creure que n’hi havia més d’un milió de persones a la manifestació de Barcelona (veure video de fa 2 apunts per imaginar la gentada que n’hi erem). Però el més sorprenent, o no, és la mediocritat i debilitat de les reaccions politiques. Si aquesta setmana encara parlen una mica de l’importància del 10 de juliol, estic segur que passat les vacances de l’estiu serà com si no hagués passat res. Tant d’esforç de la gent i un sentiment tan profund necessita una resposta de veritat. Qui agafarà el guant? No sóc expert en revolucions ni estic segur que la situació és prou madura per el pas final cap a la independència, però si que crec que cal que algú aglutina tanta sentiment per fer un gran pas endavant. Qui serà?
Desperteu-vos!! Wake Up del Arcade Fire.


One week after the protest march in Barcelona and still finding it hard to believe that over one million people were there (see video 2 posts back to get an idea of what one million – angry – people look like). Even more surprising, and worrying, though, have been the mediocre and weak political reactions. This week politicians have at least offered words on the importance of the protest, but it looks like once the summer holidays have been and gone, this will all be water under the bridge. Such a massive response from the public requires someone to take their feelings on board and actually do something! Not being an expert on revolutions, I’m not sure the moment has arrived yet to take the final step to independence, but it is clear that someone must unify Catalonia’s future route and start taking the first steps now. Who?
Dedicated to politicians in Catalonia and Spain - Wake Up by Arcade Fire, del 2005 LP Funeral.




divendres, 16 de juliol de 2010

Piraguada i la Ohio River Boat Song

El diumenge també va ser un dia de bones emocions. La Plataforma en Defensa de l’Ebre organitzava la desena Piraguada Anual, amb un centenar de piragües, canoes, i altres barquetes baixant els 12 km des de Xerta fins a Tortosa. Un acte en el qual intentem participar cada any encara que algun any no hem pogut, i en el qual gaudim de l’Ebre i el seu entorn. Un dia quan la gent s’apropa a un dels únics rius (mig) vius de Catalunya i aprenem perquè s’ha de defensar.
De l’altre esdeveniment esportiu del diumenge, només fem constància de que el Barça ha guanyat el Mundial :)
Aqui tenim a Bonnie Prince Billy amb el Ohio River Boat Song.

Sunday was also a pretty exciting day as we participated once more in the annual canoe event organized by the river Ebro campaign group. Over 100 kayaks and canoes covered the 12 km separating Xerta from Tortosa, a perfect opportunity for people to enjoy and get to know better one of the few living rivers in Catalonia, and appreciate just how delicate it is and why we need to preserve it.
Regarding the other sporting event on Sunday, suffice it to say that – seeing the line-ups, goal-scorers, tactics, and style of play - Barça football club won the World Cup :)

Bonnie Prince Billy with the Ohio River Boat Song.


dijous, 15 de juliol de 2010

Som una nació, ja hem decidit.

Han passat pocs dies des d’un cap de setmana ple d’emocions. El dissabte vam anar a la manifestació de Barcelona, igual que una quarta part de Catalunya! Bé, més que una manifestació, allò va ser una conglomeració de gent que es va col·lapsar els carrers de Barcelona durant unes hores. Natros, com molts, vam estar gairebé dos hores sense moure, i quan vam començar a caminar tampoc vam poder arribar al final. De tot el que s’ha vist a la tele, la pancarta inicial, el cant, els parlaments, res de res. Bon senyal!!

Els politics i altres experts que han parlat dient que estàvem allí per protestar per la decisió del Tribunal Constitucional s’equivoquen. Jo diria que el 90% dels assistents volen alguna cosa més, que ja han vist que amb Espanya no hi ha res a fer, i que hauríem de tirar pel recte. Però qui agafarà el guant? Els “liders” que tenim a Catalunya són capaços de contestar a la demanda que vam expressar un milió i mig de persones el dissabte? Les coses han canviat, diuen. A veure si és veritat o si ens oblidaran per continuar el joc polític pobre i decebedor dels últims anys. La gent ja ha parlat, a veure si ens han escoltat ...

... Sam Cooke amb A change is gonna come (vindrà un canvi) de l’any 1964 (i el video de dalt és del web de El Periodico)

.....
On Saturday one and a half million Catalans (total population almost 7 million) participated in a protest march in Barcelona. Theoretically the demonstration was to protest about the Spanish Constitutional Court’s rulings regarding Catalonia’s autonomy, a decision which removes some of the Catalan government’s powers and proposals for new powers laid out in an agreement passed by both the Catalan and Spanish parliaments, as well as being passed in a referendum in Catalonia. However, from the slogans, banners, and songs, it soon became clear that a vast majority of protesters have given up on negotiations with Spain which seem to be taking us backwards rather than forwards, and were demanding something more – basically, independence.

If Spain does not want to accept it is a composite of different nations so be it. The Catalans defend the right to decide their own future and go in the direction the please. Will Catalan (forget the Spanish) politicians act according to the people’s will? On Saturday many prominent party leaders said things HAD changed, so let’s see if they still remember this in a few days .... it’s a all new ball game!


Sam Cooke with A Change Is Gonna Come from 1964.

(above video from webpage of Catalan newspaper El Periodico gives a good idea of the size of the protest).



divendres, 9 de juliol de 2010

Fall at your feet - Crowded House

Primer imatge de la nova piscina de Tortosa? Quin éxit! Mira, alli al mig, sembla que encara queda espai per a mi .... No, segons el Daily Mail, és la piscina més amontonada de gent del món, a la Xina. En anglès, "crowded" vol dir ple de gent.
I així tenim als Crowded House, avui amb Fall At Your Feet (Finn) del LP Woodface, any 1991.

Fancy a dip? Look, there's room for one more, just there ... Is this the new pool we've been promised in Tortosa? It would certainly be an improvement on the current one, and with if this photo is anything to go by, would soon cover its costs! No, apparently it's the world's most crowded swimming pool, according to the Daily Mail.
Here's Crowded House with Fall at your Feet (Finn), from the 1991 LP Woodface.


dijous, 8 de juliol de 2010

People are strange - The Doors




Coses estranyes passen .... no sé que és més important o significatiu, trobar a Jesus en un camp de trigo o un home amb cap de cavall passejant pel carrer? Tots dos trobats gràcies al Google.
Strange days indeed. What's the hidden meaning in finding Jesus' image in a field or a horse-man in the street? Both found on Google apparently.
People are Strange (La gent és estranya) by the Doors. (any '67)


dimecres, 7 de juliol de 2010

Rocket - Goldfrapp

La música de Goldfrapp habitualment crea una bona banda sonora per l'estiu. Aqui tenim al Rocket del nou LP, Head First, d'aquest any.

Goldfrapp usually have good music to accompany the summer with. Here's Rocket from the new LP, Head First.


dimarts, 6 de juliol de 2010

Father and son - Cat Stevens

Noticia: un home ha tingut un fill i no se sap qui és la mare! Una mica estrany, el món al reves, però si el pare és un Déu entre els homes (o almenys aixi ho creu ell!) es pot esperar qualsevol cosa. Que li vagi millor la carrera de ser pare que li va la de futbolista!

News story: man has child and no one knows who the mother is! Now that is an unusual twist, almost as good a story as "Man bites dog"! But when the person is question is a God among men, or so he thinks, anything is possible. Anyway, here's hoping he's a better father than footballer ...

Father and Son (Pare i fill) del Cat Stevens.

dilluns, 5 de juliol de 2010

From Russia With Love del Matt Monroe

Una de les noticies de la setmana a Anglaterra és l'escandol (per dir-ho d'una manera) dels espies russos (especialment la espia sexy) que ens han infiltrat. La pregunta meva, però, és per que?! Que volen saber dels anglesos que no es pot trobar per l'internet?! S'han equivocat de pais?

Bé, el tema principal de From Russia With Love, pel·lícula de James Bond, amb espies sexys, de l'any 1963, cantada per Matt Monroe.

Wow, Russian spies all over the UK! The big question is, though, just what were they after? I think they got the wrong country! Still, nice to see some spies are as sexy as James Bond's ones ....
Here's Matt Monroe singing From Russia With Love from the 1963 film of the same name.


diumenge, 4 de juliol de 2010

Independence Day, Bruce Springsteen

El 4 de juliol, dia de la independencia pels nort-americans, estarà sempre lligat, musicalment, a aquesta peça de Bruce Springsteen. Independence Day, del LP The River, 1980.

The 4th July, Independence Day for the USA will always be linked, musically, to Bruce's masterpiece. From his 1980 album, The River.

dissabte, 3 de juliol de 2010

Where is the love dels Black Eyed Peas

Bé, abans d’entrar plenament en ambient i ritme d’estiu, les noticies. Com era d’imaginar, veient les proves evidents i no escoltant al cor, Anglaterra s’ha quedat eliminat del Mundial – un altre cop. Tots els experts semblen pensar que el problema és l’èxit dels clubs anglesos, on es premia més el fet de gastar diners comprant jugadors estrangers per dominar al Premier League, en comptes d’invertir en joves promeses. Mentre es dona més importància als clubs abans del país, poca cosa podem fer, sense importar si tenim a Capello o qui sigui d’entrenador. També es pensa que els jugadors actuals, la mal-anomenada Golden Generation, no toquen de peus en terra.

Però no tot és futbol, el Tribunal Constitucional ha parlat del Estatut, i també s’ha donat el resultat que es podia esperar fa temps. Si que fa ràbia, però com que tampoc tenia tantes esperances en l’estatut, pos, intentaré no acalentar-me el cap.

De les mesures econòmiques de ZP – increïble, a pagar el pato els de sempre!!

De la Plataforma, la bona noticia és que la CE ha obert expedient a l’estat espanyol per a la mala implantació de la Directiva Marc d’Aigues, però mentrestant ningú diu miu sobre el cabal minimament digne que necessita el riu. Bé, el dia 11 piraguada!

I avui toquen els Black Eyed Peas a Barcelona. Aquí tenim la primera cançó que jo vaig sentir d’ells, Where is the love? Del LP Elephunk, any 2003.
....

Quick look at the news. As could be seen from the group matches, England continued playing poorly and were knocked out of the World Cup – again. Who’s to blame? Apparently, the Premier League and its obsession on club before country, with clubs paying small fortunes for foreign players rather than bringing through young promising stars. We also have the “Golden Generation” or players who do not seem to be in touch with reality.

Back in Catalonia, the news is that the Spanish High Courts have declared parts of the new autonomy statutes to be anti-constitutional. There is an uproar about this here but personally I believe Catalonia needs much more than these new statutes so instead of arguing about them, they should go for broke and demand independence!

On the economic front Zapatero is following other world “leaders” by screwing the “usual suspects” and letting the rich and bankers off the hook.

On the river Ebro front, the European Commission has called Spain to attention over its poor, or non-existent, application of the new River Basin laws. But still neither the Catalan nor Spanish governments have made a move on guaranteeing a future for the Ebro’s ecosystems. Anyway, next weeken we have the annual canoe event where hundreds of local people will canoe down the Ebro.

And, today the Black Eyed Peas play in Barcelona. Here’s the first of their hits I remember hearing – Where is the love from 2003’s LP Elephunk.