diumenge, 30 d’octubre del 2011

dissabte, 29 d’octubre del 2011

Werewolves of London, from Tannu Tuva Halloween Mix.



Una altra cançó que sona per aquest època de l'any, Werewolves of London. També està en la recopilació que podeu descarregar aqui.






Track listing for my Halloween collection which you can download here.





1. The Monster Mash - Bobby Picket and the crypt-kickers (1)

2. Wolfman (3)

3. Bad Moon Rising - Creedance ... (4)

4. Purple people eater - Sheb Wooley (5)

5. Ghostbusters theme - Ray Parker Jr (7)
6. Evil Woman _ELO (8)

7. Witch doctor - Dave Saville (10)

8. Devil comes back to Georgia - Johnny Cash and co. (11)

9. Spooky Scary Skeleton (13)

10. Somebody's watching me - Rockwell (14)

11. Doctor Who theme (15)

12. Munsters theme.(17)

13. I put a spell on you - Howling wolf (18)

14. Black Magic Woman - Santana (19)

15. Adams Family theme. (21)
16. Ghostriders in the sky (22)

17. Time warp - from the Rocky Horror Picture Show (24)

18. Shake your bones (25)

19. Werewolves of London - Warron Zevon (26)

20. People are strange - The Doors (27)

21. Thriller - Michael Jackson (29)

22. Bat out of hell - Meatloaf (30)


(com que hi ha efectes especials barrejats amb la musica, encara que només son 22 cançons, hi ha 30 pistes i el numero en parentesis representa on trobar-les)


divendres, 28 d’octubre del 2011

Castanyada o Halloween o Samhain

Ja que arriba la polemica annual de Halloween o Castanyada, repetirem i ampliarem l’apunt que vam fer l'any passat...

De fet, malgrat els noms diferents i algunes formes de fer, no deixen de ser la mateixa festa, però que, a traves dels anys, s’han anat desenvolupant diferents maneres de celebrar-la i algunes coses s'han oblidat (gràcies, Franco). Resumeixo una mica de la historia que m’ha tocat aprendre a mi també, ja que, per molt que els llibres d’anglès dels alumnes parlen de Halloween, fa 30 anys quan jo era més jove, no es celebrava a Anglaterra. Jo, de xiquet, mai vaig fer res per aquesta nit - guardant les forces per a celebrar el 5 de Novembre (dia de les fogures de Guy Fawkes) tal com cal! No obstant això, gràcies a les pel·lícules sabia que el 31 d'octubre era una festa que es celebrava a Irlanda o als EEUU ... Bé, pel que hem anat llegint, sembla ser que, com gairebé totes les festes americanes, té els seus orígens a Europa. En temps dels celtes i dels ibers, una festa pagana per fer fugir els esperits que tornaven a la terra pel any nou, que ells celebraven per aquestes dades, amb la collita feta just entrant el hivern. Es deia Samhain. Desprès, com és habitual, l’església es faria càrrec de la festa, convertint-la en el Dia, i nit, de Tots Sants (que es diu All Hallows Eve (Halloween) en anglès antic – o sigui, la festa té el mateix nom com aquí a Catalunya).

 Encara que pensem que el “trick or treat” és una americanada, resulta que aquesta activitat té els seus arrels en una tradició europea. Va començar fa segles quan la gent anaven per les cases dient pregaries per a les animes de familiars morts, a canvi de una petita pasta (un exemple d’aquesta tradició a Itàlia es pot trobar en l’obra de Shakespeare, Els Senyors de Verona). La meva sogra ens ha contat que aquí a les Terres de l'Ebre als anys 1930s els xiquets anaven per les cases demanant menjar i beure (per a montar una mica de festa). També em consta que la gent gran aquí se’n recorda de buidar carabasses i tallar-les cares, i posar espelmes per la casa. Altra gent feia el mateix amb primentons grans o naps. Mon sogre continuava fent això als anys 90 quan jo vaig arribar aquí i encara no ens havien inundat amb publicitat de celebrar-ho com a 'Halloween'. També passaven la nit contant histories “per a no dormir”. Els iaios se'n recorden bé d'això i també ens parlaven de passar la nit al cementeri fent-se 'el valent' fins que no podien més i anaven corrents cap a casa! Si busqueu una mica per internet trobareu molts exemples de gent explicant coses paregudes aqui a Catalunya i al baix Aragó - i millor explicat i documentat que jo. Suposo que en temps de Franco es va intentar controlar aquest tipus d'activitats ja que lo 'xalar' estava mal vist (igual com va intentar acabar amb el Carnaval) i van fer passar la festa per l'esglesia com tot, amb la gent tancada dins de casa tranquils simplement menjant i bevent. Molt més fàcil de controlar. I aixi la gent més jove que mons sogres ja no coneixen o no han practicat mai aquestes tradicions. Però si pregunteu als iaios...

En resumen, personalment trobo que no cal que enfrentem les festes de Halloween versus Castanyada perquè, ben mirat, no deixen de ser les mateixes tradicions europees, que s’han anat diferenciant a traves dels temps. De fet, tornant a recuperar certes activitats és una manera de superar també la miseria del franquisme que encara volta per aquí. Si trobeu que la versió moderna americana és massa consumista, doncs, es pot saltar l'aspecte comercial de gastar i gastar, i simplement fer una mica de gresca igualment amb un nap, 4 espelmes, uns disfresses fetes a casa, jocs, i una nit de histories fosques a la vora del foc... 

Un altre exemple del mateix tipus de conflicte sense sentit és el dia de San Valenti, que té els seus arrels en una festa dels grecs/romans, i que desprès l’esglèsia també agafaria com a seva. Hi ha referències de haver-ho celebrat arreu d'Europa, aqui també. Però, tal com hem dit abans, sense l'obligació de gastar diners en xorrades que ens volen fer comprar! 

Tot això, per a arribar al punt important. Lo que si que fem bé a la cultura americana/anglesa, és afegir cançons de pop/rock a cada festa, i per a Halloween també poden escoltar algunes. Si feu clik aqui podeu baixar una bona recopilació de cançons de por, feta per Tannu Tuva productions! O aqui a Spotify. 

Una cançó clàssica, que és la primera en la selecció, és la de Bobby “Boris” Pickett, cantant el Monster Mash (Pickett, Capizzi) a l’any 1962 amb una bona imitació de les veus de Boris Karloff i Bela Lugosi. La lletra, perfecta per avui, parla d’un científic boig fent una festa amb homes-llops, vampirs, zombis, ... i ballant el Monster Mash.


dijous, 27 d’octubre del 2011

Jar of hearts - Cristina Perri

Havia oblidat aquesta peça. Ja estem a la tardor, però aquesta ha sigut la cançó de l'estiu a Anglaterra. Mentre hi estavem de vacances, sonava a totes hores a la radio. I està bé, no?

dilluns, 24 d’octubre del 2011

Tortosa, dia 30, en Defensa de la Sanitat de les Terres de l'Ebre

I got you - Split Enz

No és que sigui el fan numero 1 de l'esport del rugby, i tampoc és que tingui res en contra de França (bé, per quedar bé ...), però sempre he tingut un talo d'Aquiles per Nova Zelanda. Un pais precios, amb una gent educada i culta (bé, els 3 o 4 que he conegut!), el ball dels All Blacks, el no-nuclearització, les pel·líes The Piano, Lord of the Rings, Braindead - quin crak el Peter Jackson!, la serie The Flight of the Conchords, i sobretot els germans Finn. Despres farien Crowded House, però al principis dels 80 van tenir èxit com a Split Enz. Aixi que, per celebrar la victoria al mundial de rugby, aqui els tenim. Recordeu aquesta joia?

....

It's not that I'm a Big Fan of rugby, or that I have anything against the French (well, no more than any other English-man), but I do have a soft spot for New Zealand. A country which says no to nuclear power and weapons (as I was reminded a few weeks ago), with such a glorious countryside, and wonderful people (well, the 3 or 4 I've met), the war dance of the All Blacks, films like The Piano, Lord of the Rings - in fact anything by Peter Jackson - loved Braindead!, television series like The Flight of the Conchords, and above all the Finn brothers. Probably better known for their later success in Crowded House, but I'm sure you all remember at least this song from their previous group, Split Enz. So, well done New Zealand!!


diumenge, 23 d’octubre del 2011

Dos blogs amb llibres - i Blue Skies de Ella Fitzgerald

Ultimament he passat més temps a casa del que voldria, i he tornat a mirar blocs que tenia mig-perduts. Hi ha dos que sempre em fan gracia per els "concursos" o endevinalles literaris que posen. Un, són els jocs ja classics de l'autor Jesus M. Tibau, que surten cada dimecres al seu bloc. Cada setmana el joc és d'una forma o una altra - de vegades creatiu, de vegades per a investigar, però sempre acabes aprenent alguna cosa.

També m'agrada molt el bloc Books In Cities. A cada apunt penjen una foto d'un llibre en un lloc del món, i hem d'intentar esbrinar on és el llibre. Es pot participar endevinant el lloc, o també enviant tu una foto per futurs jocs, cosa que natros acabem de fer. És veu que era facilet, que a la primera pista la gent ho ha endevinat!


Parlant de books, també hem agafat de la biblioteca el Irving Berling Song Book, cantada per Ella Fitzgerald. Aqui, un exemple:

....

Spending more time than usual at home, I've been browsing (surfing sounds too sporty) some blogs I had left aside for too long. Two I really enjoy are Jesus Tibau's literary blog, especially for the literature/writing quizes he posts every Wednesday, and another one is this, Books In Cities. The idea is to guess where the photo (of a book) was taken. It could be anywhere in the world - recent solution has been Whitby, UK - and clues are offered. You can also participate by helping the blog-masters (cool name!) and sending in your own photos with/without clues, so if any of my more "exotic" visitors are reading this, and understand a minimum of Catalan (ei, remember Latin?), then have a go at sending one in. If you need my help, just shout:)


Books, leads me on to the Irving Berlin Songbook which we've just borrowed from the library, and Blue Skies by Ella.



dissabte, 22 d’octubre del 2011

Pel·lícules diverses, amb Derezzed dels Daft Punk



Ultimament he tingut més temps a casa del que voldria i aprofitat per mirar algunes pel·licules, i ara farem una critica express:



Hancock - d'un superheroi borratxo i mal-educat, molt bona i original, però no apte pels petits de casa!


Tiana i el gripau - no és cap gripau, és una granota. Bona pel·lícula, però les escenes del vudu donen una mica de temor als petits. Bon jazz!


Iron Man 2 - evidentment, un classic. Iron man + Robert Downey Jr + Gwyneth Paltrow, pos, que pot fallar.


Dos tontos muy tontos (Dumb and Dumber) - només ho he vist 8 vegades.


El castell caminador (bé, en castellà, el castillo ambulante) - dibuixos animats, un conte precios i original, japones.


Control - l'historia del cantant de Joy Division. Molt bona pel·lícula, molt bona música, però evidentment depriment i trist (no explico que passa).


Shark Boy i Lava Girl - superherois fantastics per als xiquets, ens va agradar molt.


Tron - recordant vells temps, la primer pel·lícula que vaig anar a vore al cine tot sol. Bonissima, no l'havia tornat a vore en 30 anys i recordava gairebe tot. Una pel·lícula (igual que Bladerunner salvant les distancies, una es per a grans, una, pos, no) que encara que parlava del futur, no s'ha quedat antiguada. Sovint quan veus pel·lis futuristes fetes fa 10 anys, te'n rius de com pintaven el futur, però aquesta està ben aconseguida.


Tron Legacy - la segona part que van fer l'any passat. Bestial!! I amb moltes referencies a la primera, es recomana mirar totes dues juntes. I surt la "Tretze" ;)


Scoop - Woody Allen + Scarlett Johansson = perfecció! Guio previsible però no és l'important quan busques a Woody Allen (o la Scarlett!).


Escoltant a Garzon - ja se que aquest jutge no te gaire simpaties a Catalunya però l'historia d'ell és l'historia de l'estat espanyol recentment - patetic. Aixo si, encara que només sigui una entrevista, la posat en escena de Coixet està molt bé`. L'unica pega, que podrien haver dit el mateix en la meitat del temps.


....
More time on my hands these days and I've become an express-film critic. So what have I watched this week;


Listening to Judge Garzon - a 90 minute interview with the "super-judge" from Spain (remember Pinochet?) who is currently fighting to save his career and reputation after numerous half-baked attacks from right-wing press and pressure groups. Thanks to his attempts to get Spain to recognise what had gone on under Franco, and allow relatives of those killed and tortured to find out the truths, the right-wing in Spain have decided to do away with him by hook or by crook. An amazing story, though a little complicated.


Tron - first film I saw on my own at a cinema back in the early 80s. This week repeated in TV, still great, and still looks futuristic.


Tron Legacy - second part just came out, and just as good as the first - with plenty of winks to it. And Jeff Bridges. And "Thirteen"!!


Scoop - Woody Allen + Scarlett Johannson - must I say more! Weak plot, but great lines abound.


The Princess and the Frog - great Disney film, great jazz.


Howl's Moving Castle - Japanese cartoon fairy tale, a beautiful film, recommended for all ages, really well made.


Iron Man 2 - one of my favourite cartoon heroes + Robert Downey Jr + Gwyneth Paltrow = 10 out of 10


Hancock - new look at superheroes , not for kids, but really funny!


Dumb and Dumber - only seen it 8 times


Control - the story of Ian Curtis, the Joy Division singer. Great film, great music, and depressing story.


Shark Boy and Lava Girl - fantastic, in every sense of the word, superhero film for kids.

...
The song: Derezzed dels Daft Punk, de la pel·lícula Tron Legacy.





divendres, 21 d’octubre del 2011

Biko de Peter Gabriel, i la grandesa de Nelson Mandela

Ultimament he tingut més temps del que voldria a casa i he aprofitat per acabar uns llibres mig-llegits. He acabat El lladre de cervells, de Pere Estupinya - molt recomanable, un de assaig del Richard Feynman - molt recomanable, of course, i aquest ... Nelson Mandela, En les seves paraules. És una col·lecció de tots els seus discursos, barrejats amb assaijos sobre ell de diferents escriptors i personalitats d'una certa importancia. L'historia de Mandela és una historia molt important per la gent anglèsa de la meva generació ja que ens vam fer grans als 80 just quan la lluita anti-apartheid estava en el seu punt més fort. L'universitat era un continuo d'activitats (recordo bé el boicot al banc Barclays i el nostre rebuig a esportistes i artistes que anaven a actuar a Sud Africa, i els actes que feiem per recollir fons ...). Però despres de llegir aquest llibre, m'he quedat encara més impressionat que mai - sincerament crec que es una de les histories més importants del segle 20 per les lliçons que ens pot donar Mandela.


No us vull explicar tot, però en 4 ratlles .... els 40 anys de lluita, 30 al carcel, mai va perdre de vista la victoria i com s'hauria de gestionar el final del conflicte. Mentre altres verien que al final els "negres" han guanyat als "blancs", ell mai ho va vore aixi, sino que la gent guanyaria al sistema. Que tota la gent que havia recolsat aquest sistema racista durant mig segle, se'ls havia d'incorporar en el nou SurAfrica, un pais amb igualtat per a tothom. Ja podeu imaginar tot el que això implica i aquest mateix ideal va tenir clar quan va entrar al carcel al 1962, i quan va sortir a l'any 1990. I la reconstrucció i reconciliació del pais que va portar a terme mentre era president, ens deixa sense paraules quan ho compares amb altres "liders" mundials.


En fi, una cançò d'aquella època que ens va agradar molt va ser Biko del Peter Gabriel, sobre Steve Biko un altre heroi d'aquella lluita anti-apartheid que va morir torturat per la policia.

I us ajunto dos extractes de dos dels assaig del llibre.

.....

Spending more time than I'd like to at home at the moment, I've managed to finish off a few half-read books. One is Nelson Mandela - In His Own Words, a collection of his speeches and essays about him. Words fail me so I'll leave you with 2 extracts from these essays, and a song about another South African hero, Steve Biko.



Tyrants try to break people or, like petty gods, to re-make them in their own image. There was never much chance of Mandela being broken, but the danger, even in heroic defiance, is that it can make the world of the rebel as narrow as that of the oppressor, concentrate it so much on the struggle, not to be broken that it becomes hard, unmoving, knotted. The tough shell of resistance grows thicker with every insult it must withstand and the person acquires the diginity but also the coldness of a monument. Thus the tyrant creates a mirror-image of himself, hate matching hate, contempt reflecting contempt. Mandela's greatness is that he remained bigger than his captors, that his mind stayed large enough to imagine for them what they had not dared to imagine for themselves: that they might become better than they had been, that they too might attain the only dignity worth having, the dignity of common humanity.


(from an essay by journalist Fintan O'Toole in the book "Nelson Mandela -- in his own words")



(Regarding Mandela's emphasis on NOT diminishing or showing contempt for his adversary)
This approach is what saved South Africa from civil war (after Mandela's release). It is an approach that would serve Israel and Palestine well in their search for peace and justice today. It is an ethos of avoiding the accumulated bitterness that has scarred the Balkans and delayed the resolution of the troubles in N.Ireland. It is a powerful reminder of the folly of the US/UK-led war on Iraq, given the humiliation of the entire Muslim world. If in the conduct of war and struggle you humiliate your adversary, reconciliation and the achievement of democracy after the struggle is overly difficult, even impossible, and certainly delayed. Mandela's profound wisdom of anticipating, premeditating, future outcomes as a guide for how you conduct your struggles and political conduct is the most telling legacy he leaves us from his leadership.


(Wilmot James, essay in "Mandela - in his own words")


dijous, 20 d’octubre del 2011

Avui Assemblea d'usaris de la sanitat publica de les TTE



Kites - Simon Dupree and the Big Sound

Never say never .... just quan estem parlant de llançar les caixes de casets que ja no serveixen de res en aquest època digital on tenim tota la música que volem al moment, va i es trenca el toca-CDs de la "torre"! Com que el tema no està per a gastos, haurem de passar uns dies escoltant la radio (Nnooooo!!) o les cintes del baul dels records. Avui he ficat un amb música dels 60 i hem recordat aquesta joia, Kites de Simon Dupree and the Big Sound.


....


Just when you thought the moment had finally come to throw away all those cassettes, the CD player breaks down. As the economy is definitely not booming at present, it looks like those tapes will come in handy for a while!


Today we've heard a 60s mix, and remembered this classic.


dimecres, 19 d’octubre del 2011

Foot tapper + Apache - The Shadows

Aquesta foto demostra moltes coses.


1. Que jo també he sigut adolescent! Qui no feia això de joven, copiar les tapes dels LPs quan feiem copies en cassette?


2. Que no era l'artista de la familia!


3. Que lo que deia l'altre dia, sempre he tingut uns gustos raros, eclectics, per no dir frikis - potser aquesta cinta és una copia que vaig fer al 79 (d'uns discs dels anys 50-60 que tenien mons pares). Els companys de classe ja estaven en el Clash o Bruce Springsteen, i jo revivint els anys 50!


4. Que la pirateria sempre ha exisitit, i la musica no ha mort encara.


5.Que els Shadows mai passen de moda, com verem amb el clip d'avui.


....


This photo reveals:


1. I was also a teenager! Hands up anybody who never copied LP covers onto their taped copies.
2. I was no artist!


3. I've always had unusual, eclectic, or downright weird, tastes in music. 1979, all the kids into Bruce Springsteen or the Clash and here I am copying my folks' 1950-60s Shadows' albums!


4. Bootlegging music is not new. And music has not died.


5. That the Shadows will always sound good. Check these out ...




dimarts, 18 d’octubre del 2011

Dijous 20.30 Tortosa



Sin la teoria - Verkeren (a Tortosa el dia 22)

Si hi ha un bloc de musica que intento seguir sempre que puc, és aquest, La Voz Telurica (bé, n'hi ha 3 o 4 que segueixo, però avuí toca aquest!). Per les entrades que escriuen i la musica de que parlen, crec que tenim molts de gusts en comú. Sempre et sorprenen amb alguna peça classica, mig-oblidada, o les novedades més rebuscades.


Aquest dissabte, La Voz Telurica organitza una festa a Tortosa, consistint d'un concert dels Verkeren, seguit amb una mica de mix-tapes del Roco, culpable principal de intentar despertar Tortosa, una ciutat que a estones sembla que encara tenim el monument de Franco perque no sabem que ja ha mort (ei, no podia deixar passar l'oportunitat de marcar un gol!). Els mixtapes d'ell són tota una barreja eclectica de musica dels ultims 60 anys, si mireu una mica el blog o busqueu La Voz Telurica pel Facebook, sabreu de que parlo.


I els Verkeren - pos, fa 15 dies no els coneixia però ara si, i m'agraden. Una mica de musica electronica tipus-80s. En fi, és evident que al blog de La Voz, ho explicaran millor. Aqui o aqui o aqui.
Facebook event.


dimarts, 4 d’octubre del 2011

Kon Tiki - The Shadows

Fa 50 anys avui, els Shadows van arribar al numero 1 a les llistes d'exits anglesos amb aquesta peça, Kon Tiki. Els Shadows, que per cert, sempre sonaven a casa nostra quan jo era petit. Encara tinc el cassette que vaig recopilar de més gran, amb tapes dibuixades per mi mateix!

Kon Tiki, com tothom amb access a Wikipedia sap, era el nom d'una barca que van fer servir per intentar demostrar que gent de sur-america havien colonitzat les illes de Polinesia. Va ser bastant famos, amb llibres i documentals.

...

50 years ago today, and The Shadows hit number one with Kon Tiki !



dilluns, 3 d’octubre del 2011

Love Missile F1-11 - Sigue Sigue Sputnik

I, per acabar aquest mini-serie de concerts dels 80, aqui tenim un dels pitjors grups de l'historia de l'humanitat i el pitjor concert que he vist. Només ho vam poder soportar amb una dosi molt gran d'alcohol :) I aixo que només van tocar 25 minuts - ja que no donaven per a més!

Estem parlant del '86 i un tal Tony James, que abans havia tocat amb Billy Idol al grup Generation X, decideix fer un nou grup. Un grup pel segle 21, que havia de ajuntar tecnologia-sexe-consumisme-rock'n'roll etc per fer alguna cosa totalment novedosa. Per afegir més llenya al foc, provocaven molt i deien tot tipus de barbaritats i aixi la premsa anglesa no els podia vore i els criticava continuament.

Els concerts sempre acabaven malament en aldarulls ja que els components del grup també provocaven al public amb insults, escopinades etc. En fi, tot va ser un process de marketing brutal per vendre alguna cosa - l'unic que fallava era que no valien res, i un cop passat el boom de la fama facil, al segon any no se'n recordava d'ells ni els seus iaios.

Pero als principis tot tenia la pinta de ser un exercici de marketing com els Sex Pistols, en el qual la gent que els va vore al primers concerts, pos, sempre ho recordarien. T'imagines tenir l'entrada del primer concert dels Sex Pistols per vendre pel E-Bay? Pos, un amic i jo vam fer el mateix pensament aqui! Ara passat els anys, pos, si algu vol l'entrada per enmarcar, ho venc per 10 euros!

.............

Some groups are just a marketing strategy, and this is one such case. Provocative attitudes and declarations, concerts cancelled and riots day in day out. Spectacular videos and 21C rock'n'roll image. The only thing missing was a decent song!

Anyway, thinking we might be in at the start of the next Sex Pistols, a friend and I decided to go and see their show back in 1986. A big mistake only made bearable by continuous consumption of alcoholic beverages. Anyway, they did not make it big, and I have not got an extremely valuable concert ticket in my collection.



diumenge, 2 d’octubre del 2011

On the run - REO Speedwagon

Tots tenim un passat fosc, el meu és la meva afició per aquesta música americana ... mentre la gent escoltaven als Smiths o The Cure, jo d'amagat tenia Journey, Boston, Styx, Foreigner ... i aquests!

....

Guilty pleasures abound! While other teens were cool with their Smiths and Indie music, there was I with a good dosis of bland American "adult-friendly" rock!



dissabte, 1 d’octubre del 2011

The queen and the soldier - Suzanne Vega

Gracies a les beques d'estudiants, a banda de beure cervesa i menjar caviar, també vaig poder veure a Suzanne Vega en concert al 1986. Una meravella de concert.
I aquesta cançó, la millor que ha fet. The Queen and the Soldier.
...
Remember students' grants? Thanks to them, many a student was able to drink and be merry, and check out some cool concerts. Back in 1986, as a young university student I managed to see Suzanne Vega - wow!!