Castanyada o Halloween o Samhain

Ja que arriba la polemica annual de Halloween o Castanyada, repetirem i ampliarem l’apunt que vam fer l'any passat...

De fet, malgrat els noms diferents i algunes formes de fer, no deixen de ser la mateixa festa, però que, a traves dels anys, s’han anat desenvolupant diferents maneres de celebrar-la i algunes coses s'han oblidat (gràcies, Franco). Resumeixo una mica de la historia que m’ha tocat aprendre a mi també, ja que, per molt que els llibres d’anglès dels alumnes parlen de Halloween, fa 30 anys quan jo era més jove, no es celebrava a Anglaterra. Jo, de xiquet, mai vaig fer res per aquesta nit - guardant les forces per a celebrar el 5 de Novembre (dia de les fogures de Guy Fawkes) tal com cal! No obstant això, gràcies a les pel·lícules sabia que el 31 d'octubre era una festa que es celebrava a Irlanda o als EEUU ... Bé, pel que hem anat llegint, sembla ser que, com gairebé totes les festes americanes, té els seus orígens a Europa. En temps dels celtes i dels ibers, una festa pagana per fer fugir els esperits que tornaven a la terra pel any nou, que ells celebraven per aquestes dades, amb la collita feta just entrant el hivern. Es deia Samhain. Desprès, com és habitual, l’església es faria càrrec de la festa, convertint-la en el Dia, i nit, de Tots Sants (que es diu All Hallows Eve (Halloween) en anglès antic – o sigui, la festa té el mateix nom com aquí a Catalunya).

 Encara que pensem que el “trick or treat” és una americanada, resulta que aquesta activitat té els seus arrels en una tradició europea. Va començar fa segles quan la gent anaven per les cases dient pregaries per a les animes de familiars morts, a canvi de una petita pasta (un exemple d’aquesta tradició a Itàlia es pot trobar en l’obra de Shakespeare, Els Senyors de Verona). La meva sogra ens ha contat que aquí a les Terres de l'Ebre als anys 1930s els xiquets anaven per les cases demanant menjar i beure (per a montar una mica de festa). També em consta que la gent gran aquí se’n recorda de buidar carabasses i tallar-les cares, i posar espelmes per la casa. Altra gent feia el mateix amb primentons grans o naps. Mon sogre continuava fent això als anys 90 quan jo vaig arribar aquí i encara no ens havien inundat amb publicitat de celebrar-ho com a 'Halloween'. També passaven la nit contant histories “per a no dormir”. Els iaios se'n recorden bé d'això i també ens parlaven de passar la nit al cementeri fent-se 'el valent' fins que no podien més i anaven corrents cap a casa! Si busqueu una mica per internet trobareu molts exemples de gent explicant coses paregudes aqui a Catalunya i al baix Aragó - i millor explicat i documentat que jo. Suposo que en temps de Franco es va intentar controlar aquest tipus d'activitats ja que lo 'xalar' estava mal vist (igual com va intentar acabar amb el Carnaval) i van fer passar la festa per l'esglesia com tot, amb la gent tancada dins de casa tranquils simplement menjant i bevent. Molt més fàcil de controlar. I aixi la gent més jove que mons sogres ja no coneixen o no han practicat mai aquestes tradicions. Però si pregunteu als iaios...

En resumen, personalment trobo que no cal que enfrentem les festes de Halloween versus Castanyada perquè, ben mirat, no deixen de ser les mateixes tradicions europees, que s’han anat diferenciant a traves dels temps. De fet, tornant a recuperar certes activitats és una manera de superar també la miseria del franquisme que encara volta per aquí. Si trobeu que la versió moderna americana és massa consumista, doncs, es pot saltar l'aspecte comercial de gastar i gastar, i simplement fer una mica de gresca igualment amb un nap, 4 espelmes, uns disfresses fetes a casa, jocs, i una nit de histories fosques a la vora del foc... 

Un altre exemple del mateix tipus de conflicte sense sentit és el dia de San Valenti, que té els seus arrels en una festa dels grecs/romans, i que desprès l’esglèsia també agafaria com a seva. Hi ha referències de haver-ho celebrat arreu d'Europa, aqui també. Però, tal com hem dit abans, sense l'obligació de gastar diners en xorrades que ens volen fer comprar! 

Tot això, per a arribar al punt important. Lo que si que fem bé a la cultura americana/anglesa, és afegir cançons de pop/rock a cada festa, i per a Halloween també poden escoltar algunes. Si feu clik aqui podeu baixar una bona recopilació de cançons de por, feta per Tannu Tuva productions! O aqui a Spotify. 

Una cançó clàssica, que és la primera en la selecció, és la de Bobby “Boris” Pickett, cantant el Monster Mash (Pickett, Capizzi) a l’any 1962 amb una bona imitació de les veus de Boris Karloff i Bela Lugosi. La lletra, perfecta per avui, parla d’un científic boig fent una festa amb homes-llops, vampirs, zombis, ... i ballant el Monster Mash.